divendres, 25 de febrer del 2011

Inundació



L'aigua a poc a poc va caiguent damunt les taulades que ,ansiosament esperen l'arribada de un calurós mes de maig.
Les gotes d'aigua intenten aufagar a l'aire calent que ens pensa arribar , i , per això es rabota.
Carrers banyats , humitat , aigua en forma de rius infinits , paraigues acompanyats de un refresc invisible
però en el fons de nosaltres mateixos sabem , que aquest cel gris , desepereixerà.


L'Alícia i l'experiència de la màgia


La Mágia . Això es el que li va passar a la nostra companya Alícia , ella , una nina inoccent va caure en un somni molt profund i màgic , on va veure gent patita gent gran , mars de llàgrimes , cantars de flors , gats que apereixen i desepereixen cantant una cançó de jazz i reines de cors que juguen al crocket amb flemencs.
L'Alícia va experimentar en primera persona el fet de la màgia , i jo també l'experiment freqüentment , imaginant i creant la meva pròpia màgia, els meus propis personatges amb barrets que canten , els meus propis flamencs i les meves fades d'un dit
Molts creuran que és locura , pero no , ells no saben el que es perden , perque la màgia es pot produir . d'una manera o d'una altre










el teatre de la vida


En aquest petit teatre en el que anomenam vida tothom té un paper principal .
Alguns s'estimen , i per això formen les petites històries de amor.
També n'hi ha que , en aquest fantástic espectaclte , es diverteixen amb un petit alivi còmic.
Altres , interpreten grans obres dramàtics , amb finals feliços , allà el públic , aplaudeix
Però el que no hem de dubtar , es que a l'acte principal sempre venen els herois , herois forts i velents amb músculs i amb bon cor . Però el que no sabem , esque també hi ha grans antegonistes i codiciosos enemics
Si , en aquest petit teatre en el que anomen la meva vida , tothom té un paper principal.
I aquí el gran protagoniste som jo.



























Massa màgia , Miquel Mas Fiol

estrelles de mar


Tot esta escrit , sense evitar-ho esteim passant el temps , com petites estrelles  de mar que el seu destí es punxar
Miquel Mas Fiol