Ara l'asfalt espera ansiós per devorar-me. A les deu
del vespre , divagant pels carrers cercant una persona que em porti a
casa. Les llàgrimes cauen , la meta arriba. Els cotxes veloços
sedueixen l'arribada d'un moment 0 a la meva vida. Un moment on la
respiració aturi , on el cor deixi de funcionar , on la ment acabi
de mentalitzar els últims records de la teva absència. El temps
passa endavant , tu i jo , ja som passat. Avui , 24 , dia del
solstici d'estiu, un dia on les 24 hores pereixen llargues i
assolades , un dia on les estrelles , voluminoses elles , divaguen
per un cel incontrolat. Camín pels carrers sol , observant desde
enfora que seguesc viu , o almenys físicament ho aparent. Llavors ,
als la vista. el teu nom a la façana , en negreta , en gros. Com si
l'univers hagués provocat aquesta situació. Les llàgrimes divaguen
per les meves galtes , sempre pel camí dels records amb un lleuger
toc de bogeria. El món trabuca , cau a sobre meu , m'ofeg jo mateix amb els
meus propis pensaments d'aquest juny d'insofrible malestar interior. Sé que , per molts de llavis que passin pels meus , per moltes
carícies que rebi el meu cos , i per molt alcohol que corri per les
meves venes tu seràs allà , dia i nit , fent-me sofrir desde el
silenci....
Has nascut per fer-me la vida impossible , has nascut per fer-me feliç....
Has nascut per fer-me la vida impossible , has nascut per fer-me feliç....
