dimarts, 28 de febrer de 2012

Na Antònia GUANYADORA!

Bé amiguets i amiguetes , sé que derrerament no deix d'actualitzar i em faig molt molt molt pesat , ho sé , però avui és un dia de especial emoció. La meva companya de classe , amiga i fotògrafa ANTÒNIA CLAR ha guanyat la 17ª Edició del concurs FOTO JOVE de Palma ( El concurs que l'any passat vaig guanyar jo) , i se n'ha enduit un premi ni més ni manco que de 250 EUROS! I , la seva foto premiada , serà exposada en gros al Casal Solleric de Palma del 22 de març fins a principis de maig! O no és fantàstic? El més fort! Que la foto guanyadora és una foto on el modelo SÓC JO! Aquí la teniu. No em digueu que no és una passada (jijiji sóc jo)
Tema: Esperança
Fotògrafa: Antònia Clar
Modelo: Miquel Mas Fiol
Enhorabona Antonieta! T'ho mereixes de tot cor. T'admir molto molto i esper que ens beneesquisamb el teu art per molt de temps més.
Bé reis , un beso ben fort a tots i a totes!
MMF :D

diumenge, 26 de febrer de 2012

¡16 anyets Marina Salas!

Na Marina , sempre havia estat una al.lota molt lliure. Desde ben petita , li agradava sortir a jugar per la gespa , disfraçar-se de princesa i muntar damunt un cavall. Li agradava dibuixar , no tenia por a il.lustrar un monstre marí que ballava hula-ho , ni a dibuixar un conte de fades amb finals feliços. Na Marina solia estar envoltada de moltíssima gent , l'admirava , era la més popular de la classe tothom l'aclamava , l'admiraven per tot el que feia , tant els professors com els alumnes com els seus pares. Acostumava a vestir amb el xandall de l'escola , els seus pels castanys recollits amb una trunyella feta per la seva mare , o a vagades , portava un turbant lila. Tenia 6 anys quan vaig arribar a l'escola. Tot era tan nou per jo. No sabia el que m'esperava , anava directa a l'aventura , però em donava igual , ja que era molt molt petit per sentir nerviosisme en aquells moments. Ens van presentar a la nostre futura classe amb dissimulació , i quan mirava a tot arreu , no podia deixar de fixar-me amb aquella nineta de cabells marrons i cara redoneta. Era alta , com jo i tenia pinta d'estudiosa! Com jo en aquells moments. Vaig notar com , el primer dia em somreia desde lluny , i desde aquell moment vaig saber que m'havia enamorat. Desde aquell primer dia de clase ja sabia que , aquella nineta de cara rodona i cabells castanys , m'enamoraria per molt molt molt de temps. Desde aquell dia però , ja en fa més de 9 anys. Ara , aquella nineta anomenada Marina i jo em anat cresquent. A poc a poc , vàrem anar conjugant les nostres vides , es va apuntar a les mateixes coses que jo , vam anar travant nusos entre nosaltres , vàrem sortir a tercer de primària ( encara que ella no ho vulgui recordar jajaja) vàrem viure moltíssimes aventures a cinquè i sisè , fins que , na Marina i jo vàrem arribar a aquella etapa anomenada ADOLESCÈNCIA. No estaiem convençuts de que era la ADOLESCÈNCIA en aquells moments , però els dos vam saber que havia arribat quan , les nostres hormones accelerades s'iniciaven cap a l'amor , l'ambició , les enemistads. En resum , una olla de sentiments viscerals ens donaren la benvinguda a la nostra adolescència estimada , que ens esperava amb impaciència. Però encara així , na Marina Salas i jo , mai ens vàrem separar. Va venir la gran depressió , i ella i jo , colze a colze l'afrontàrem junts , i seguírem endavant , nedant en aquest mar d'històries impròpies de gent normal i corrent. En un obrir i tancar d'ulls arribàrem a tercer! Ella , fou una de les primeres en conèixer-me millor. Se notava que estàvem fets l'un per l'altre , ens ajudàvem quan la situació ho requeria , ens defensàvem en els moments més oportuns perquè en realitat és això el que fan els grans MILLORS AMICS. Ara , la cursa de l'ADOLESCÈNCIA està acabant , no hi ha guanyadors ni perdedors , tansols corredors cansats , però amb ànsies de començar una nova vida. Aquests som na Salas i jo , que seguim estimant-mos com el primer dia davant els mals moments i els bons , per moltes roques que hi hagi pel camí. Avui  na Marina Salas compleix ni més ni manco que 16 anys. Marina , tu saps les moltíssimes coses que podrem fer amb 16 anys? Els llocs on podrem sortir , la gent que podem conèixer , podem fer EL QUE VOLGUEM!. Som invencibles recordes? SOLO SE VIVE UNA VEZ! Estem en la PUTA FLOR DE LA VIDA ÒSTIA i em de seguir endavant i estar contents de tenir-nos l'un amb l'altre! Jo , quan estic trist pens: Sort que tenc a na Marina , i  ,diguent això , se'm passen tots els mals , perquè , recordes aquell poema de català? L'amor es una rosa que se'n va amb el vent , però l'amistat? L'amistat mai se'n va! Està allà , per ser la teva petita farmaciola que et cura de les ferides més profundes. Recorda-ho sempre. Jo En MMF et pens curar cada puta ferida del teu cos entesos? Marina Salas i Miquel Mas Fiol SEMPRE entesos. Perquè vui que segueixis cridant-me eprque t'has romput una ungla , o perquè neva. Vui seguir fent tot això amb tu. Perquè tot el que toques es torna ESPECIAL.
Avui , et regalaré dos preciosos peixes Nick i Maka. Cuide'ls. Ells són el símbol de la nostra amistat , ells han estat triats entre un gran nombre de peixos per estar juntets per SEMPRE.
Som especials recorda-ho. T'estim Marina Salas , molts d'anys i que en facis moltíssims més i si és possible al meu costat
T'estim

Cap de setmana amb sa padrina


Bones Bones Bones amiguets i amiguetes? Com ha anat el cap de setmana? Jo , he passat un cap de setmana força interessant amb na Maria Garcias i en Josep Fiol ( els meus padrins). Els meus papàs , són a Madrid actualment i tornen avui vespre , i per això , m'han deixat a casa dels meus padrins. A mi no m'agrada massa anar a ca els padrins , ja que , com que no hi ha ordinador , no puc connectar-me ni fer les coses que m'agraden. Però per sort , aquest cap de setmana he estat força entretengut , ja que tenia una missió que complir. Volia convèncer a la meva padrina perquè em deixés quedar-me algunes prendes de roba del meu repadrí Francisco , perquè , he vist algunes fotos , i tenia uns capells i unes americanes super super guapes! I efectivament , he aconseguit que la meva padrina em donàs parmís. Aviat vos mostraré les coses que li he ''robat'' al meu repradinet Francisco.
També , vaig passar-me el matí de dissabte mirant fotos antigues! Que guapa que era la meva padrina! Em va fer moltíssima gràcia veure-la amb aquells pentinats tan extremats que es duien als seixanta , i el meu padrí! Que joves i enamorats pareixien! Aquí teniu un parell de fotos de na Maria Garcias , amb 18 anyets. Heu vist que guapa! Igualeta que el seu nét Miquel ;) jajaja.
Després , per l'horabaixa , vaig demanar-lis permís per poder quedar amb na Marta Barrios i na Maria Vidal per fer una volteta per Palma , prendre xocolate , estar una estoneta amb elles i fer fotos i així ho vaig fer. M'ho vaig passar mel contant-mos coses , donant recomanacions , xerrant de orillas i barquitos , rient per dois jajaja són uns celets de ninetes enserio , m'ho vaig passar tant bé amb elles , esper tornar-les a veure molt molt molt prestet . I aquí estan algunes de les nostres fotos! Són guapes eh!? Jijiji


 Maria Vidal
Marta Barrios
Bé ninets , i ara si em disculpau , vaig a estudiar Física i Química , que vaig treure un 2,5 súper guay , i evidentment l'he de recuperar.... Demà és l'aniversari de na Marineta Salas , vos ensenyaré el regal que li he fet i voreu que és de xuli!
Un apú ben fort a tots!
MMF

dijous, 16 de febrer de 2012

UNDERWORLD


Bona nit estimats seguidors del meu petit i delicat blog. M'heu enyorat? No ho crec , perquè la majoria no me coneix , però per si un cas que sapigueu que , no he actualitzat el blog per una única raó : El corrupte i defectuós Sistema Electoral Espanyol. Un treball d'ètica que , per una part m'ha agradat fer-lo perquè trob molt interessant això de fer-me les pròpies conclusions sobre els sistemes polític actual  ( sobretot per veure , la quantitat de pedaços bruts que hi trobam pe'n mig...) però , és cert que m'ha llevat molt de temps per poder fer les activitats que més m'agradaven com la FOTOGRAFIA. Però , encara així , el cap de setmana passat vaig gaudir d'una vetllada de dissabte encantadora amb una personeta especial , i un diumenge amb fred i fotos amb les meves precioses amigues Rosa Castillo i Marta Rufs , a la que també es va incluir la seva cosina Marina , tan dolça i simpàtica com sempre.
Així va ser com , un diumenge , els  quatre vàrem anar al pàrking de la Plaça Major , a fer una sessió de fotos que , ja feia un  temps que pensava fer amb elles , però clar , com que sempre estan estudiant no poden! Bé i com veis , aquí està el resultat. UNDERWORLD.
Unes fotos agressives i molt malotas! Que bé que ens ho vàrem passar i lo preciosos que sortim els tres!

UNDERWORLD
Fotògrafs: Rosa Castillo / Miquel Mas Fiol
Modelos: Marta Rufs /Rosa Castillo / Miquel Mas Fiol
I , per finalitzar , la pluja habitava  la ciutat , i na Rosa i jo , esperant el bus , vàrem anar a prendre un bon xocolatet amb xurros ( que percert , molt escassos i varen costar un ull de la cara!)
Bé això és tot amics! D'aquí poc duré més novetats de la vida d'en MMF que , últimament , s'està animant moltíssim moltíssim!
UN APÚ BEN FORT!
MMF

dilluns, 6 de febrer de 2012

Passeig idílic a paisatges nevats (Diumenge)

Situeu-vos. Miquel dormint com un tronc , dintre de les seves flassades , protegit del fred siberià que afectava durant aquest cap de setmana. El seu pare el despartà , creient que estava dormint , i li digué que sortís a defora , amb càmera en mà. En Miquel , mort d'oll , es posà les sabates d'estar per casa , i la seva jaqueta negre que cabria tot el seu pijama. Amb paganyes als ulls. En Miquel va mirar el rellotge , les 8 del matí. En Miquel , es va cagar amb tot , però el que no sabia esque , aquell matí , tornaria a viure una gran aventura. Obrí la porta amb suavitat , per no despartar a la seva família. El seu pare , l'esperava fora. De sobte , en Miquel , ho va notar tot blanc , i , creient que era una il.lusió produïda pels somnis , va rentar-se els ulls amb les mans suaument i , de sobte , el fred travessà cada un dels seus porus. Tot ca seva esteia blanc , rebossant de freda neu. El Miquel , va passar-ho mel juntament amb la seva família. Aquest pic a casa , fent el ninot de neu més gran del món , i batalles campals pel seu jardí. I , per la tarda , en Miquel , na Paula Tabarner i na Marina Salas , anaran a la mansió del Miquel a veure una pel·lícula còmica ( que , en realitat , nosaltres teníem més gràcia que ella) beguent chupitos , i mirant tuentis i cagant-mos amb ositos TOUS i riguent fent fotos.
Esper que tots us ho hagueu passat mel aquest cap de setmana tan nevat!
Un Apú!!
Son Real tot nevat
El ninot de neu de la família Mas
I aquest pic , quan l'amor es veia desde lluny , es fon , com la neu

diumenge, 5 de febrer de 2012

Passeig idílic a paisatges nevats

Neu. Pols blanca freda que s'estén lleugerament i que s'acumula a tots els punts de l'illa. I no tan sols a les ciutats , els camps , la muntanya , o el mar. La neu , també penetra a l'interior dels mallorquins. Potser , perquè el calor sofocant que resideix en nostres terres ens afecta tant , que ens sentim totalment diferents davant aquesta nova experiència. Durant aquest cap de setmana , ha nevat per tota l'illa. El meu pare , diu que mai havia vist una cosa semblant. I no es que caiguessin 4 gotetes. Ha estat una nevada forta! De pel·lícula! Com dins la mateixa Islàndia estiguéssim. El dissabte , vaig sortir a fora , i vaig veure trossets de neus per tot el camp , i em vaig emocionar moltíssim. El que no sabia , era que , la neu que em va sorprendre pel dematí , no seria res amb l'aventura que vendria a continuació. El meu pare , tenia poca feina , i per això , va venir a cercar-mos a nen Jeroni i a mi , per anar a veure la neu. Moltíssimes sorpreses ens deparaven a la carretera , ja que , de cada pic que ens adinsavem cap a Gènova , més neu hi havia. La primera parada va ser , devora la carretera. Jo per suposat amb càmera en mà. Vaig emocionar-me com un nin petit , i mentres nevava ( que jo mai ho havia vist mai) cridava i saltava d'alegria. Més tard , en Jeroni i jo decidirem que , invertiríem tot el matí , en fer aquelles activitats hivernals que fan els nens de les pelí-cul.les i així ho vàrem fer. La segona aturada va ser , la tenda del meu papà , i , com no , vàrem fer , uns preciosos ninots de neu , amb fruites i verdures.
 
Després , ens aturarem a una platja , a fer fotos. Increïble , tot estava nevat nevat!. No podies percebre que era arena i que era neu! A més , l'aigua del mar , arribava a la neu , i , era tan gran la pressió de temperatura , que de l'aigua del mar sortia fum! Allà vàrem decidir , fer els nostres primers àngels de neu! Estava tan fresqueta la neu. La sensació , era perescuda a la de estar ajagut a cinc mil coixins de plomes.
Més tard , ens aturarem al magatzem i allà , el meu germà i jo , férem les típiques batalles de boles de neu. Vàrem representar , la primera guerra mundial. Ell era la triple Aliança , i jo la triple Entesa. I com no , va guanyar la triple Entesa i , vaig tirar-lo al terra i vaig dir ben fort: I ara! Tractat de Varsòvia! I vaig enfarinar-lo bé de neu jajaja. Jo , vaig tornar a ressuscitar. Un nen petit , crec fins i tot , que jo m'ho vaig passar millor que en Jeroni. Va ser un dia blanc , rebossant d'alegria i felicitat
Traducción
Nieve. Polvo blanco fría que se extiende ligeramente y que se acumula en todos los puntos de la isla. Y no sólo en las ciudades, los campos, la montaña, o el mar. La nieve, también penetra en el interior de los mallorquines. Quizás, porque el calorsofocante que reside en nuestras tierras nos afecta tanto, que nos sentimostotalmente diferentes ante esta nueva experiencia. Durante este fin de semana, ha nevado por toda la isla. Mi padre, dice que nunca había visto algo parecido. Y no seque cayeran 4 gotitas. Ha sido una nevada fuerte! De película! Como dentro de la misma Islandia estuviéramos. El sábado, salí afuera, y vi trozos de nieves por todo el campo, y me emocioné muchísimo. Lo que no sabía, era que, la nieve que me sorprendió por la mañana, no sería nada comparada con la aventura que vendría a continuación. Mi padre, tenía poco trabajo, y por eso, vino a buscar-nos a  Jeroni ya mí, para ir a ver la nieve. Muchísimas sorpresas nos deparaban en la carretera, ya que, de cada vez que nos adentrábamos hacia Gènova, más nieve había.La primera parada fue, junto a la carretera. Yo por supuesto con cámara en mano.Volví a  emocionarme como un niño pequeño, y mientras nevaba (que yo no lo había visto nunca) gritaba y saltaba de alegría. Más tarde, en Jeroni y yo decidimos que, invertiríamos toda la mañana, al hacer aquellas actividadesinvernales que hacen los niños de las pelis-cul.les y así lo hicimos. La segundaparada fue, la tienda de mi papá, y, como no, hicimos, unos preciosos muñecos denieve, con frutas y verduras. Luego, nos detuvimos a una playa, a hacer fotos. Increíble, todo estaba nevado nevado!. No podías percibir que era arena y que era nieve! Además, el agua del mar, llegaba a la nieve, y, era tan grande la presión de temperatura, que del agua del mar salía humo! Allí decidimos, hacer nuestros primeros ángeles de nieve! Estaba tan fresquita la nieve. La sensación, era similar a la de estar tumbado sobre cinco mil almohadas de plumas.Más tarde, nos detendremos en el almacén y allí, mi hermano y yo, hicimos las típicas batallas de bolas de nieve. Hicimos representar, la primera guerra mundial.Él era la triple Alianza, y yo la triple Entente. Y como no, ganó la triple Entente y, lo tiré  al suelo y grité bien fuerte: Y ahora! Tratado de Varsovia! Y lo hariné bien de nieve jajaja. Yo, volví a resucitar. Un niño pequeño, creo incluso, que yo me lo pasémejor que en Jeroni. Fue un día blanco, rebosante de alegría y felicidad