dimarts, 29 de març de 2011

Momentos felices

Días en los que te levantas y dices``SOY FELIZ`` . Dejar que tu mano flote con el suave aire que entra por la ventana del coche , ese aroma a pino mojado que te encuentras en una entrada de luz en el bosque .Ese aroma especial de ambientador que hueles al entrar en una casa . Cuando sacas la cabeza después de un gran buceo. Oir el grave sonido de las cigalas en verano que te recuerda a que aun queda tiempo. Tomarse un kitkat después de comer . Hablar con esa persona especial , reírse de manera divertida , acariciar un perro , oír el ruido de las palomitas al estar dentro del microondas , ver que finalizan los anuncios de la tele , la navidad , tomar un fotografía complicada o simplemente abrir un regalo. Momentos únicos . Simples instantes que me hacen feliz y que me hacen ser como soy . Soy feliz , y quiero serlo para siempre. Carpe Diem
Miquel Mas Fiol

Tres reis

De petit sempre deia que volia ser mag . La màgia era la meva font d'inspiració. Feia trucs de màgia , somiava en poder volar , en poder ser lliure . Si reis mags , vosaltres éreu la meva font d'inspiració , volia arribar tan lluny com vosaltres , poder fer feliç a la gent.
Vosaltres dominàveu el meu món infantil e innocent . Gràcies a vosaltres rebo la imaginació que tenc i la fe a la màgia. M'heu transformat.
Sempre recordaré aquelles cavalcades llargues on passàveu i jo cridava''REIS MAGS , REIS MAGS , DONAU-ME MÀGIA! '' Ho cridava tan fort que em pensava que em moria '' BALTASAR , MELCIÓ , GASPAR '' cridava desesperadament perquè em veiéssiu.
Ara ja soc gran , he madurat , he crescut , i encara així , crec amb vosaltres.
Tres reis
Miquel Mas Fiol

Ojalá pudiera gritarlo

Gritar , no parar de gritar. Saltar y emocionarse , quitarse ese pequeño escarabajo que se pasea por tus tripas sin miedo . Vomitarlo directamente , y poder ser quien soy. Sin ataduras , sin maquillajes , sin máscaras
Miquel Mas Fiol

Puro Teen


Estado teen . Sentimientos , emociones , nervios , sonrisas , celos .Muchas sensaciones pero no nos aclaramos . Cosquilleo , atracción , goce. Loca edad de los teen , porque me ha tenido que tocar a mi la parte más disparatada y loca de esta edad. No , yo no vivo las aventuras ( a excepción de algunas ) sino que creo que , mi existencia se basa en relatar las historias de los que me envuelven.
Y yo a veces me pregunto ''Qué aburrido! Yo no quiero ser el guionista de este teatro! Yo quiero ser el actor! ''
''Vive la vida y no tengas prisas '' me dicen , y si , la vivo , aunque siempre es bueno probar nuevas cosas y ser tú el actor alguna vez aquí
Miquel Mas Fiol

dilluns, 28 de març de 2011

Foscor Bruna

Negra , tot negra. Fosc com el color dels teus cabells , com els teus ulls redons , com la teva cara misteriosa. Jo som com tu estimada lluna . Potser que em vegis sempre blanc i bonic , però encara que no ho creguis també tenc una cara obscura que mai es reflexa la llum del sol. Boira , confusió , desorientació això embarga el meu cel sense estrelles.
Miquel Mas Fiol

He vuelto de viaje

Con una maleta envuelta como un caramelo mal echo he vuelto a ti querida amiga. Corto viaje sin duda , pero a la vez inolvidable. Más de una historia , más de una trama en este interminable teatro , más de una indirecta y nada . No es capricho , es necesidad. Nunca olvidaré ese último adiós , el pequeño tren de vapor que lentamente cruzaba tus alrededores luminosos. Yo , fijándome , intentando recordar cada uno de tus destellos para no olvidarte de mi cabeza.Bon día Palma , adeu París
Miquel Mas Fiol

Me voy de viaje

Adiós vieja ciudad , adiós calles vacías , adiós presencias moribundas . Adiós Palma te abandono por unos días querida mía. París me espera con los brazos abiertos baby. Pero regresaré. Me despido.
Miquel Mas Fiol

diumenge, 27 de març de 2011

Despertau-vos núvols grisos

Va caient a poc a poc . Les taulades fan sorolls , les aigües formen protuberàncies interessants, les fulles s'empapen de refresc. Has tornat , i jo t'he enyorat tant i tant . Necessitava tant sentir el teu aroma , el teu tacte , el teu fred caient per el meu coll . Et necessitàvem això , és segur. Però és possible que em torni a cansar de tu amiga , però encara falta molt per això , primer hauràs de observar les primeres llums de nadal. Adéu sol ,despertau-vos núvols grisos.
Miquel Mas Fiol

Capítol Vuit

Passen les pàgines . Apoc apoc , els narradors i les històries es van fragmentant. La segona part del teatre de la vida arriba . Noves trames , nous personatges , nous romanços , noves experiències. I esque a poc a poc ens anam allunyant dels inicis de aquesta incansable comèdia quotidiana. I , mentre continuï , jo la aniré relatant , pàgina per pàgina , temporada per temporada. Descrivint cada sensació , per recordar-les dins el meu pensament.
Imagina
Miquel Mas Fiol

El Jardí d'en Lluc

En Lluc té un jardí , un jardí màgic . On les plantes més belles enrevolten una paràbola de flors grosses i acolorides. En aquest Jardí , fins el més petit ésser viu forma part de un col.lectiu de bellesa. On les papallones broten amb les flors ,i les aranyes teixeixen delicades la seva petita i llanuda casa.
En aquest jardí on les granotes més lletges , tenen un cor amb pintura .
Allà ,el petit Lluqui , encara espera el moment per poder córrer i obrir els seus petits ulls per observar el seu Jardí
Miquel Mas Fiol

Hipnotizado

Ya ha llegado , he intentado resistirme pero no puedo. He intentado evitar que tus sucias manos habitaran mi cerebro , imposible .
Eres una enfermedad , un parásito hambriento. Eres demasiada extravagante para no verte , eres demasiada luz para la puerta que quiere estar cerrada , tienes demasiados súbditos a tu azar. Y creo que yo voy a ser el siguiente , por mucho que yo intente resistirme , tu podrás conmigo. Estoy hipnotizado
Somos almas gemelas
Miquel Mas Fiol

Dancing in the road

La bellesa , la trobam per totes parts .
Carrers , parcs , asfalts , persianes , cotxes. Art i colors rutinaris i corrents que , de un dia per l'altre formen bellesa. És possible que nosaltres rutinàriament no la puguem veure a aquesta bellesa dels carrers , però està allà i simplement , és qüestió de fixar-se
Miquel Mas Fiol

màgia naturalesa


Verds. Verds de tots colors envolten la meva ment . Combinacions de verd blavós amb negres , blaus , taronges. Una combinació de colors abstractes i elegants , formen un paisatge bell i bonic. Fulles , arbres , aigües infinites, roques centenàries geologia interna.
La Mare Naturalesa invadeix els meus ulls cada vagada més i més.
Sorolls de éssers vius nàsties infinites crepúsculs i aurores. Tot es bellesa dins jo. La màgia naturalesa invadeix dins un somni profund , i sempre don gràcies que , a cada dia de la meva vida , puc observar-la


Miquel Mas Fiol

dissabte, 26 de març de 2011

ATTAK


Una pols seca , camuflada dins les profunditats de un moble vell.
Uns macarrons destenyits , un pedaç moll dins un safareig.
Només et deman , un petit favor , jo el pedaç i la pols et demanam pau. Que un colom blanc em protegesqui de les teves mans dures , dels teus cants grisos , dels teus gests grotescs, quan et deman que vull sortir.
Sortir , veure món , saber que hi ha dins les grans ciutats , els carrers eixuts i els vestiments elegants . Saber contar comptes als infants , i a estar envoltada de al.lots feliços. Poder sortir , guanyar or i perles boniques . Serà que la llum es màgica , i la foscor infinita
No vull descansar , ser humiliada. Vull gaudir grans barrets exagerats i de tots colors , saber apreciar els jardins més bells de la regió. No vull caminar descalça al dolor. No vull ser dominada com un objecte . No , les coses han cambiat .
Ara no em tocaràs , ni m'empresonaràs amb els teus braços plens de sang
No , ja no ho pots fer , jo som més forta , i tu ets el dèbil
Miquel Mas Fiol

divendres, 25 de març de 2011

la amapola


Amapola , eres tú , la mía flor , que al despertar me asombra del parecido a mi. 
Yo , igual que tú , crezco de un simple tallo de trigo en el lugar más inhóspito del campo . Igual que tú , se ve un rojo puro en mi alma entre el trigal . Igual que tú , me diviso de horas lejos igual que tus pétalos rojizos . Igual que tú , soy frágil y a la vez duro .
Se que no somos las flores más bonitas del mundo , pero somos importantes , y damos color al amarillo veraniego de las laderas.
Por eso , eres mi flor favorita.


Miquel Mas Fiol

dissabte, 12 de març de 2011

La curiosa forma de las nubes

Yo , he surcado los cielos.
Los cielos , se abalanzaban ante mi sin miedo , mientras me elevaba ligeramente hacia este esponjoso caramelo de azúcar batido.
El algodón de azúcar , pasaba ante mi y sin más remedio , quise tirarme . Sentí su suavidad que rozaban mis mejillas y de pronto , cayendo ...
Soñé.



Miquel Mas Fiol