divendres, 14 de desembre de 2012

Com fer un conte amb cara i ulls


Don Pere Fornells i Jaume acostumava a mirar a la Maria Clavells per la finestra que donava al balcó , a les 19:30 de la tarda , quan ella es relaxava a la butaca roja que donava d'esquena a la finestra de seu balcó , mentre llegia la seva revista preferida , devora el ventilador. Cabells rossos s'embullaven amb llum de posta de sol de principis de juny. La Maria Clavells en canvi , no parava massa atenció al seu veïnat , i solia dedicar-li el seu amor al seu estimat moix , de caràcter endormiscat i reposant , amb pelatge roig caoba anomenat Llàtzer , com el nom del seu antic amo. Quan menjaven peix , a la Maria Clavells i encantava veure com el seu gat , se'l menjava mentre ella es cruspia l'amanida d'acompanyament. Ara ell era la seva única companyia des de que enviudà .Des de la mort del segon marit , la Maria Clavells no solia sortir de casa , sols per anar a comprar i quedar-se , muda i quieta , observant la carretera que se'n va endur el seu estimat.
El Llàtzer notava poc l'absència del seu amo , que durant la seva curta convivència plegats només li dedicava alguna  que altre carícia abans d'anar-se'n de viatge de negocis. Ell vivia bé , però les seves ganes de jugar eres frustrades per les 4 parets d'aquell pis. Solia aproximar-se al balcó per mirar els passos dels vianants , que depresa  i sens romb , creuaven la ciutat.
En aquell mateix instant , una nina petita de trunyelles elevades i calçons aflorats caminava amb la seva mare , demanant-li preguntes del perquè hi ha senyals quadrades i redones , de què està feta el formatge estelat , o perquè els nens i les nenes no poden entrar junts a fer pipí.  Tenia ganes de tornar a casa , per retrobar-se amb les seves pepes , que just en aquell instant , estaven prenent un tè amb pastes a casa de la senyoreta Dàlia Pocahontas Rapunzel.
Victòria! Accelera venga que no arribam a temps li deia la mare nerviosa fora mirar-la als ulls. Però la petita , seguia fora avançar , i lluint les seves botes noves , anava feliçment saltant les retxes blanques dels passos de zebra.  En aquell precís moment , la Victòria aixecà el cap , per veure com els coloms de la ciutat desplegaven les ales per volar cap a , segons ella , el país de les aus perdudes , i es trobà amb un moix que la mirava fixament , i que , amb un gest aprensiu però intel.ligible per una nena de 5 anys ,la convidava a venir a jugar amb ell una estona a la pilota.
Al Llàtzer li fascinà el somriure d'aquella nina petita , que des de a baix , la mirava entranyada. Podrien fer tantes coses junts , i tan inimaginables. Es va acariciar, per deixar veure el seus cabells ben cuidats , i poder atreure així a la petita , i amb força va miular un ''Nina , si tu , la dels calçons aflorats , vina cap a mi , necessit jugar amb la meva pilota''
''Victòria afanye't!'' va tornar a repetir la mare , i ella , silenciosa , va deixar de escoltar aquell dolç gatet i va partir a donar-li a la seva mare la maneta. El Llàtzer sol i trist , partí a dintre del pis , amb els ànims al sòl , tenia tanta d'il.lusió per jugar amb la petita. ''Petit , que et passa? Et noto malenconia , aquí tens , un poc de llet''
La Maria Clavells abocà la llet al seu estimat moix , i tornà a la seva revista preferida. Estava llegint un article no gaire interessant sobre les infusions miraculoses que prevenen la cel·lulitis a les dones de la seva edat. A la Maria Clavells però , tot allò li importava poc , tant , que quasi no tenia miralls a casa , perquè opinava que els miralls trastornen les persones.  Des de la butaca , va deixar la revista un moment i obrí la finestra  per fumar.  Cada calada d'aquell cigarret era un dia de record amb el seu amor que mai més torneria.
Don Pere Fornells i Jaume però , que n'estava assabentat de cada acte de la seva veïnada , l'esperà amb un ram de flors a la porta aquell dia , i tocant el timbre i sortint corrents , va fer la cosa més valenta que havia fet des de els darrers 5 anys , després d'haver abandonat la seva esposa al camp per anar a viure la vida de ciutat.
La Maria Clavells sentí el renou del seu timbre a les 20:15 del cap vespre , i imaginant-se que seria un venedor , va anar a obrir de mala gana.  Amb la mirada captiva , la Maria Clavells va mirar l'estoreta , i més enllà hi havia un ram de flors roses i blanques , amb una nota que deia. Per la Maria Clavells , de part de l'home que viu al pis d'adalt''
La Victòria pujava les escales amb alegria i il.lusió. Feia 3 mesos que , des-de el seu petit calendari taxava els dies que faltaven per la seva visita , i amb una rialleta va veure a una senyora que estava al passadís , aturada mirant abaix amb els ulls clucs un ram de flors. ''Victòria no vagis tan ràpid que cauràs per les escales''. Però la Victòria no era ama dels seus passos , i firmament , va arribar al portal , i aixecant els seus bracets va aconseguir tocar el timbre , com a 5 o 6 vegades. Quan ell l'obrí , la ninona l'abraçà i li digué ''Avi Pere! Que contenta estic de veure't!''
La Maria Clavells però , no n'era conscient del que havia passat quan  una nina de trunyelles elevades va passar al seu costat , i de sobte descobrí el que li faltava a la seva vida , que no era d'altre cosa que la companyia d'altre gent Després , agafà les galetes que havia comprat per ella i pel Llàtzer i es disposà a compartir-les amb el seu veïnat major del pis de a dalt , que de tant en quant el saludava pels passadissos , i tenien converses inútils sobre el color de la façana o la publicitat dels carters.
Al mateix temps , Don Pere Fornells i Jaume abraçà a la seva néta , que tant estimava , i acotant-se a ella li donà una petita llaminadura , i li comentà la idea de passar-se el dia jugant a les cartes o a les joguines que ell guardava dins d'un calaix , que ja abans havien estat de la seva filla. El que no sabia era que a partir d'aquí l'alegria aniria augmentant , fins el punt de que , la seva solitud s'acabaria fins el dia de la seva mort.
Miquel Mas Fiol

dissabte, 13 d’octubre de 2012

Re-Patir


Boira , tempesta. Jeroni m'acompanyes?. Em fots un cop , et deix sol. Ja t'ho deia!. Les roses blanques , i el fang embargava cada porus. L'esponja a olor a tu , que fas aquí?.''No hay explicaciones'' Entres per la porta , sorpresa: Noble art de la innocència , l'art de la màgia. 
Me'n vaig de Intercanvi! Una retrobada. Buits els cors. ''Será mejor que nos demos un tiempo''. Com et noms? L'heu vist com va? Em mires dissimuladament. La porta nota les teves galtes. Voleu cadires , crec que us convé seure. Escoltau la història. Caps filant. Ningú entén la situació
-No comprenc res ,què deu dir?-
I després una mirada,
(trista)
que diu més que mil paraules


dijous, 27 de setembre de 2012

diumenge, 26 d’agost de 2012

No tinc temps!

Holis amics i amigues! Com podeu veure , tenc el blog un poc desactualizat. El motiu és aquest agost que em mata. Tinc feina pels matins , i autoescola per les tardes. Un rollo patater! I quasi no tenc temps per agafar la càmara! I a més , amb el teatre quasi no passo per casa. Però tranquils nins , que això acabarà prest... Aviat començ una nova vida , a una nova escola Sant Josep Obrer , juntament amb la meva amiga Carlota Brunet... Qui sap quines aventures podré viure allà... Estic dels nirvis! I adamunt ell se'n va a París
Oh La La!
Per septembre actualitzaré amics i amigues!
Un petó
MMF

diumenge, 5 d’agost de 2012

dimecres, 1 d’agost de 2012