Morires cobert d'asfalt.
Ningú va saber reconèixer el rostre que s'amagava davall aquella barba espessa blanca que portaves aquell dia somiant...
Vas morir sol , sens amor al qual contar les teves últimes vivències
La teva màgia , transcorre com el caminet del tren-via que un dia creà el teu sepulcre
Joioses màscares venecianes cobriren els teus balcons
Miraculosa coa de dragó amb la qual un dia adornares aquella façana. I mil tresors més que deixaren observar una bohèmia ciutat.
Ara el teu art recordarà la teva presència impactantíssima.
Ets el pare d'una tècnica creativa i d'una nova ciutat
ANTONI GAUDÍ
Vos explic , la professora de català , ens ha proposat fer un poema avantguardista sobre una persona en especial i jo vaig pensar que el podria fer del meu arquitecte modernista preferit , i així ho vaig fer. M'ha quedat preciós, si puc , us el penjaré. És un poema visual que recrea la majoria de les seves obres arquitectòniques. Gràcies a aquesta feina , tenc unes ganes d'anar a BARCELONA a fer fotos increíbles! Però bé , que hem de fer? Si Lanzarote m'espera amb els braços oberts. A disfrutar de terra volcànica! LET'S GO!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada