Don Pere Fornells i Jaume
acostumava a mirar a la Maria Clavells per la finestra que donava al balcó , a
les 19:30 de la tarda , quan ella es relaxava a la butaca roja que donava
d'esquena a la finestra de seu balcó , mentre llegia la seva revista preferida
, devora el ventilador. Cabells rossos s'embullaven amb llum de posta de sol de
principis de juny. La Maria Clavells en canvi , no parava massa atenció al seu
veïnat , i solia dedicar-li el seu amor al seu estimat moix , de caràcter
endormiscat i reposant , amb pelatge roig caoba anomenat Llàtzer , com el nom
del seu antic amo. Quan menjaven peix , a la Maria Clavells i encantava veure
com el seu gat , se'l menjava mentre ella es cruspia l'amanida d'acompanyament.
Ara ell era la seva única companyia des de que enviudà .Des de la mort del
segon marit , la Maria Clavells no solia sortir de casa , sols per anar a
comprar i quedar-se , muda i quieta , observant la carretera que se'n va endur
el seu estimat.
El Llàtzer notava poc
l'absència del seu amo , que durant la seva curta convivència plegats només li
dedicava alguna que altre carícia abans
d'anar-se'n de viatge de negocis. Ell vivia bé , però les seves ganes de jugar
eres frustrades per les 4 parets d'aquell pis. Solia aproximar-se al balcó per
mirar els passos dels vianants , que depresa
i sens romb , creuaven la ciutat.
En aquell mateix instant ,
una nina petita de trunyelles elevades i calçons aflorats caminava amb la seva
mare , demanant-li preguntes del perquè hi ha senyals quadrades i redones , de
què està feta el formatge estelat , o perquè els nens i les nenes no poden
entrar junts a fer pipí. Tenia ganes de
tornar a casa , per retrobar-se amb les seves pepes , que just en aquell
instant , estaven prenent un tè amb pastes a casa de la senyoreta Dàlia
Pocahontas Rapunzel.
Victòria! Accelera venga
que no arribam a temps li deia la mare nerviosa fora mirar-la als ulls. Però la
petita , seguia fora avançar , i lluint les seves botes noves , anava feliçment
saltant les retxes blanques dels passos de zebra. En aquell precís moment , la Victòria aixecà
el cap , per veure com els coloms de la ciutat desplegaven les ales per volar
cap a , segons ella , el país de les aus perdudes , i es trobà amb un moix que
la mirava fixament , i que , amb un gest aprensiu però intel.ligible per una
nena de 5 anys ,la convidava a venir a jugar amb ell una estona a la pilota.
Al Llàtzer li fascinà el somriure d'aquella nina petita ,
que des de a baix , la mirava entranyada. Podrien fer tantes coses junts , i
tan inimaginables. Es va acariciar, per deixar veure el seus cabells ben
cuidats , i poder atreure així a la petita , i amb força va miular un ''Nina ,
si tu , la dels calçons aflorats , vina cap a mi , necessit jugar amb la meva
pilota''
''Victòria afanye't!'' va tornar a repetir la mare , i ella
, silenciosa , va deixar de escoltar aquell dolç gatet i va partir a donar-li a
la seva mare la maneta. El Llàtzer sol i trist , partí a dintre del pis , amb
els ànims al sòl , tenia tanta d'il.lusió per jugar amb la petita. ''Petit ,
que et passa? Et noto malenconia , aquí tens , un poc de llet''
La Maria Clavells abocà la llet al seu estimat moix , i
tornà a la seva revista preferida. Estava llegint un article no gaire interessant
sobre les infusions miraculoses que prevenen la cel·lulitis a les dones de la
seva edat. A la Maria Clavells però , tot allò li importava poc , tant , que
quasi no tenia miralls a casa , perquè opinava que els miralls trastornen les
persones. Des de la butaca , va deixar
la revista un moment i obrí la finestra
per fumar. Cada calada d'aquell
cigarret era un dia de record amb el seu amor que mai més torneria.
Don Pere Fornells i Jaume però , que n'estava assabentat de
cada acte de la seva veïnada , l'esperà amb un ram de flors a la porta aquell
dia , i tocant el timbre i sortint corrents , va fer la cosa més valenta que
havia fet des de els darrers 5 anys , després d'haver abandonat la seva esposa
al camp per anar a viure la vida de ciutat.
La Maria Clavells sentí el renou del seu timbre a les 20:15
del cap vespre , i imaginant-se que seria un venedor , va anar a obrir de mala
gana. Amb la mirada captiva , la Maria
Clavells va mirar l'estoreta , i més enllà hi havia un ram de flors roses i
blanques , amb una nota que deia. Per la Maria Clavells , de part de l'home que
viu al pis d'adalt''
La Victòria pujava les escales amb alegria i il.lusió. Feia
3 mesos que , des-de el seu petit calendari taxava els dies que faltaven per la
seva visita , i amb una rialleta va veure a una senyora que estava al passadís
, aturada mirant abaix amb els ulls clucs un ram de flors. ''Victòria no vagis
tan ràpid que cauràs per les escales''. Però la Victòria no era ama dels seus
passos , i firmament , va arribar al portal , i aixecant els seus bracets va
aconseguir tocar el timbre , com a 5 o 6 vegades. Quan ell l'obrí , la ninona
l'abraçà i li digué ''Avi Pere! Que contenta estic de veure't!''
La Maria Clavells però , no n'era conscient del que havia
passat quan una nina de trunyelles elevades
va passar al seu costat , i de sobte descobrí el que li faltava a la seva vida
, que no era d'altre cosa que la companyia d'altre gent Després , agafà les
galetes que havia comprat per ella i pel Llàtzer i es disposà a compartir-les
amb el seu veïnat major del pis de a dalt , que de tant en quant el saludava
pels passadissos , i tenien converses inútils sobre el color de la façana o la
publicitat dels carters.
Al mateix temps , Don Pere Fornells i Jaume abraçà a la seva
néta , que tant estimava , i acotant-se a ella li donà una petita llaminadura ,
i li comentà la idea de passar-se el dia jugant a les cartes o a les joguines
que ell guardava dins d'un calaix , que ja abans havien estat de la seva filla.
El que no sabia era que a partir d'aquí l'alegria aniria augmentant , fins el
punt de que , la seva solitud s'acabaria fins el dia de la seva mort.
Miquel Mas Fiol
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada