divendres, 14 de desembre de 2012

Com fer un conte amb cara i ulls


Don Pere Fornells i Jaume acostumava a mirar a la Maria Clavells per la finestra que donava al balcó , a les 19:30 de la tarda , quan ella es relaxava a la butaca roja que donava d'esquena a la finestra de seu balcó , mentre llegia la seva revista preferida , devora el ventilador. Cabells rossos s'embullaven amb llum de posta de sol de principis de juny. La Maria Clavells en canvi , no parava massa atenció al seu veïnat , i solia dedicar-li el seu amor al seu estimat moix , de caràcter endormiscat i reposant , amb pelatge roig caoba anomenat Llàtzer , com el nom del seu antic amo. Quan menjaven peix , a la Maria Clavells i encantava veure com el seu gat , se'l menjava mentre ella es cruspia l'amanida d'acompanyament. Ara ell era la seva única companyia des de que enviudà .Des de la mort del segon marit , la Maria Clavells no solia sortir de casa , sols per anar a comprar i quedar-se , muda i quieta , observant la carretera que se'n va endur el seu estimat.
El Llàtzer notava poc l'absència del seu amo , que durant la seva curta convivència plegats només li dedicava alguna  que altre carícia abans d'anar-se'n de viatge de negocis. Ell vivia bé , però les seves ganes de jugar eres frustrades per les 4 parets d'aquell pis. Solia aproximar-se al balcó per mirar els passos dels vianants , que depresa  i sens romb , creuaven la ciutat.
En aquell mateix instant , una nina petita de trunyelles elevades i calçons aflorats caminava amb la seva mare , demanant-li preguntes del perquè hi ha senyals quadrades i redones , de què està feta el formatge estelat , o perquè els nens i les nenes no poden entrar junts a fer pipí.  Tenia ganes de tornar a casa , per retrobar-se amb les seves pepes , que just en aquell instant , estaven prenent un tè amb pastes a casa de la senyoreta Dàlia Pocahontas Rapunzel.
Victòria! Accelera venga que no arribam a temps li deia la mare nerviosa fora mirar-la als ulls. Però la petita , seguia fora avançar , i lluint les seves botes noves , anava feliçment saltant les retxes blanques dels passos de zebra.  En aquell precís moment , la Victòria aixecà el cap , per veure com els coloms de la ciutat desplegaven les ales per volar cap a , segons ella , el país de les aus perdudes , i es trobà amb un moix que la mirava fixament , i que , amb un gest aprensiu però intel.ligible per una nena de 5 anys ,la convidava a venir a jugar amb ell una estona a la pilota.
Al Llàtzer li fascinà el somriure d'aquella nina petita , que des de a baix , la mirava entranyada. Podrien fer tantes coses junts , i tan inimaginables. Es va acariciar, per deixar veure el seus cabells ben cuidats , i poder atreure així a la petita , i amb força va miular un ''Nina , si tu , la dels calçons aflorats , vina cap a mi , necessit jugar amb la meva pilota''
''Victòria afanye't!'' va tornar a repetir la mare , i ella , silenciosa , va deixar de escoltar aquell dolç gatet i va partir a donar-li a la seva mare la maneta. El Llàtzer sol i trist , partí a dintre del pis , amb els ànims al sòl , tenia tanta d'il.lusió per jugar amb la petita. ''Petit , que et passa? Et noto malenconia , aquí tens , un poc de llet''
La Maria Clavells abocà la llet al seu estimat moix , i tornà a la seva revista preferida. Estava llegint un article no gaire interessant sobre les infusions miraculoses que prevenen la cel·lulitis a les dones de la seva edat. A la Maria Clavells però , tot allò li importava poc , tant , que quasi no tenia miralls a casa , perquè opinava que els miralls trastornen les persones.  Des de la butaca , va deixar la revista un moment i obrí la finestra  per fumar.  Cada calada d'aquell cigarret era un dia de record amb el seu amor que mai més torneria.
Don Pere Fornells i Jaume però , que n'estava assabentat de cada acte de la seva veïnada , l'esperà amb un ram de flors a la porta aquell dia , i tocant el timbre i sortint corrents , va fer la cosa més valenta que havia fet des de els darrers 5 anys , després d'haver abandonat la seva esposa al camp per anar a viure la vida de ciutat.
La Maria Clavells sentí el renou del seu timbre a les 20:15 del cap vespre , i imaginant-se que seria un venedor , va anar a obrir de mala gana.  Amb la mirada captiva , la Maria Clavells va mirar l'estoreta , i més enllà hi havia un ram de flors roses i blanques , amb una nota que deia. Per la Maria Clavells , de part de l'home que viu al pis d'adalt''
La Victòria pujava les escales amb alegria i il.lusió. Feia 3 mesos que , des-de el seu petit calendari taxava els dies que faltaven per la seva visita , i amb una rialleta va veure a una senyora que estava al passadís , aturada mirant abaix amb els ulls clucs un ram de flors. ''Victòria no vagis tan ràpid que cauràs per les escales''. Però la Victòria no era ama dels seus passos , i firmament , va arribar al portal , i aixecant els seus bracets va aconseguir tocar el timbre , com a 5 o 6 vegades. Quan ell l'obrí , la ninona l'abraçà i li digué ''Avi Pere! Que contenta estic de veure't!''
La Maria Clavells però , no n'era conscient del que havia passat quan  una nina de trunyelles elevades va passar al seu costat , i de sobte descobrí el que li faltava a la seva vida , que no era d'altre cosa que la companyia d'altre gent Després , agafà les galetes que havia comprat per ella i pel Llàtzer i es disposà a compartir-les amb el seu veïnat major del pis de a dalt , que de tant en quant el saludava pels passadissos , i tenien converses inútils sobre el color de la façana o la publicitat dels carters.
Al mateix temps , Don Pere Fornells i Jaume abraçà a la seva néta , que tant estimava , i acotant-se a ella li donà una petita llaminadura , i li comentà la idea de passar-se el dia jugant a les cartes o a les joguines que ell guardava dins d'un calaix , que ja abans havien estat de la seva filla. El que no sabia era que a partir d'aquí l'alegria aniria augmentant , fins el punt de que , la seva solitud s'acabaria fins el dia de la seva mort.
Miquel Mas Fiol

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada