Momentos felices

Días en los que te levantas y dices``SOY FELIZ`` . Dejar que tu mano flote con el suave aire que entra por la ventana del coche , ese aroma a pino mojado que te encuentras en una entrada de luz en el bosque .Ese aroma especial de ambientador que hueles al entrar en una casa . Cuando sacas la cabeza después de un gran buceo. Oir el grave sonido de las cigalas en verano que te recuerda a que aun queda tiempo. Tomarse un kitkat después de comer . Hablar con esa persona especial , reírse de manera divertida , acariciar un perro , oír el ruido de las palomitas al estar dentro del microondas , ver que finalizan los anuncios de la tele , la navidad , tomar un fotografía complicada o simplemente abrir un regalo. Momentos únicos . Simples instantes que me hacen feliz y que me hacen ser como soy . Soy feliz , y quiero serlo para siempre. Carpe Diem

Miquel Mas Fiol

Tres reis

De petit sempre deia que volia ser mag . La màgia era la meva font d'inspiració. Feia trucs de màgia , somiava en poder volar , en poder ser lliure . Si reis mags , vosaltres éreu la meva font d'inspiració , volia arribar tan lluny com vosaltres , poder fer feliç a la gent.
Vosaltres dominàveu el meu món infantil e innocent . Gràcies a vosaltres rebo la imaginació que tenc i la fe a la màgia. M'heu transformat.
Sempre recordaré aquelles cavalcades llargues on passàveu i jo cridava''REIS MAGS , REIS MAGS , DONAU-ME MÀGIA! '' Ho cridava tan fort que em pensava que em moria '' BALTASAR , MELCIÓ , GASPAR '' cridava desesperadament perquè em veiéssiu.
Ara ja soc gran , he madurat , he crescut , i encara així , crec amb vosaltres.
Tres reis

Miquel Mas Fiol

Ojalá pudiera gritarlo

Gritar , no parar de gritar. Saltar y emocionarse , quitarse ese pequeño escarabajo que se pasea por tus tripas sin miedo . Vomitarlo directamente , y poder ser quien soy. Sin ataduras , sin maquillajes , sin máscaras

Miquel Mas Fiol

Puro Teen

Estado teen . Sentimientos , emociones , nervios , sonrisas , celos .Muchas sensaciones pero no nos aclaramos . Cosquilleo , atracción , goce. Loca edad de los teen , porque me ha tenido que tocar a mi la parte más disparatada y loca de esta edad. No , yo no vivo las aventuras ( a excepción de algunas ) sino que creo que , mi existencia se basa en relatar las historias de los que me envuelven.
Y yo a veces me pregunto ''Qué aburrido! Yo no quiero ser el guionista de este teatro! Yo quiero ser el actor! ''
''Vive la vida y no tengas prisas '' me dicen , y si , la vivo , aunque siempre es bueno probar nuevas cosas y ser tú el actor alguna vez aquí

Miquel Mas Fiol

Foscor Bruna

Negra , tot negra. Fosc com el color dels teus cabells , com els teus ulls redons , com la teva cara misteriosa. Jo som com tu estimada lluna . Potser que em vegis sempre blanc i bonic , però encara que no ho creguis també tenc una cara obscura que mai es reflexa la llum del sol. Boira , confusió , desorientació això embarga el meu cel sense estrelles.

Miquel Mas Fiol

He vuelto de viaje

Con una maleta envuelta como un caramelo mal echo he vuelto a ti querida amiga. Corto viaje sin duda , pero a la vez inolvidable. Más de una historia , más de una trama en este interminable teatro , más de una indirecta y nada . No es capricho , es necesidad. Nunca olvidaré ese último adiós , el pequeño tren de vapor que lentamente cruzaba tus alrededores luminosos. Yo , fijándome , intentando recordar cada uno de tus destellos para no olvidarte de mi cabeza.Bon día Palma , adeu París

Miquel Mas Fiol

Me voy de viaje

Adiós vieja ciudad , adiós calles vacías , adiós presencias moribundas . Adiós Palma te abandono por unos días querida mía. París me espera con los brazos abiertos baby. Pero regresaré. Me despido.

Miquel Mas Fiol

Despertau-vos núvols grisos

Va caient a poc a poc . Les taulades fan sorolls , les aigües formen protuberàncies interessants, les fulles s'empapen de refresc. Has tornat , i jo t'he enyorat tant i tant . Necessitava tant sentir el teu aroma , el teu tacte , el teu fred caient per el meu coll . Et necessitàvem això , és segur. Però és possible que em torni a cansar de tu amiga , però encara falta molt per això , primer hauràs de observar les primeres llums de nadal. Adéu sol ,despertau-vos núvols grisos.

Miquel Mas Fiol

Capítol Vuit

Passen les pàgines . Apoc apoc , els narradors i les històries es van fragmentant. La segona part del teatre de la vida arriba . Noves trames , nous personatges , nous romanços , noves experiències. I esque a poc a poc ens anam allunyant dels inicis de aquesta incansable comèdia quotidiana. I , mentre continuï , jo la aniré relatant , pàgina per pàgina , temporada per temporada. Descrivint cada sensació , per recordar-les dins el meu pensament.
Imagina

Miquel Mas Fiol

El Jardí d'en Lluc

En Lluc té un jardí , un jardí màgic . On les plantes més belles enrevolten una paràbola de flors grosses i acolorides. En aquest Jardí , fins el més petit ésser viu forma part de un col.lectiu de bellesa. On les papallones broten amb les flors ,i les aranyes teixeixen delicades la seva petita i llanuda casa.
En aquest jardí on les granotes més lletges , tenen un cor amb pintura .
Allà ,el petit Lluqui , encara espera el moment per poder córrer i obrir els seus petits ulls per observar el seu Jardí

Miquel Mas Fiol

Hipnotizado

Ya ha llegado , he intentado resistirme pero no puedo. He intentado evitar que tus sucias manos habitaran mi cerebro , imposible .
Eres una enfermedad , un parásito hambriento. Eres demasiada extravagante para no verte , eres demasiada luz para la puerta que quiere estar cerrada , tienes demasiados súbditos a tu azar. Y creo que yo voy a ser el siguiente , por mucho que yo intente resistirme , tu podrás conmigo. Estoy hipnotizado
Somos almas gemelas

Miquel Mas Fiol

Dancing in the road

La bellesa , la trobam per totes parts .
Carrers , parcs , asfalts , persianes , cotxes. Art i colors rutinaris i corrents que , de un dia per l'altre formen bellesa. És possible que nosaltres rutinàriament no la puguem veure a aquesta bellesa dels carrers , però està allà i simplement , és qüestió de fixar-se

Miquel Mas Fiol

màgia naturalesa

Verds. Verds de tots colors envolten la meva ment . Combinacions de verd blavós amb negres , blaus , taronges. Una combinació de colors abstractes i elegants , formen un paisatge bell i bonic. Fulles , arbres , aigües infinites, roques centenàries geologia interna.
La Mare Naturalesa invadeix els meus ulls cada vagada més i més.
Sorolls de éssers vius nàsties infinites crepúsculs i aurores. Tot es bellesa dins jo. La màgia naturalesa invadeix dins un somni profund , i sempre don gràcies que , a cada dia de la meva vida , puc observar-la

Miquel Mas Fiol

ATTAK

Una pols seca , camuflada dins les profunditats de un moble vell.
Uns macarrons destenyits , un pedaç moll dins un safareig.
Només et deman , un petit favor , jo el pedaç i la pols et demanam pau. Que un colom blanc em protegesqui de les teves mans dures , dels teus cants grisos , dels teus gests grotescs, quan et deman que vull sortir.
Sortir , veure món , saber que hi ha dins les grans ciutats , els carrers eixuts i els vestiments elegants . Saber contar comptes als infants , i a estar envoltada de al.lots feliços. Poder sortir , guanyar or i perles boniques . Serà que la llum es màgica , i la foscor infinita
No vull descansar , ser humiliada. Vull gaudir grans barrets exagerats i de tots colors , saber apreciar els jardins més bells de la regió. No vull caminar descalça al dolor. No vull ser dominada com un objecte . No , les coses han cambiat .
Ara no em tocaràs , ni m'empresonaràs amb els teus braços plens de sang
No , ja no ho pots fer , jo som més forta , i tu ets el dèbil

Miquel Mas Fiol

la amapola

Amapola , eres tú , la mía flor , que al despertar me asombra del parecido a mi. 
Yo , igual que tú , crezco de un simple tallo de trigo en el lugar más inhóspito del campo . Igual que tú , se ve un rojo puro en mi alma entre el trigal . Igual que tú , me diviso de horas lejos igual que tus pétalos rojizos . Igual que tú , soy frágil y a la vez duro .
Se que no somos las flores más bonitas del mundo , pero somos importantes , y damos color al amarillo veraniego de las laderas.
Por eso , eres mi flor favorita.

Miquel Mas Fiol

La curiosa forma de las nubes

Yo , he surcado los cielos.
Los cielos , se abalanzaban ante mi sin miedo , mientras me elevaba ligeramente hacia este esponjoso caramelo de azúcar batido.
El algodón de azúcar , pasaba ante mi y sin más remedio , quise tirarme . Sentí su suavidad que rozaban mis mejillas y de pronto , cayendo ...
Soñé.

Miquel Mas Fiol