dissabte, 26 de març de 2011

ATTAK


Una pols seca , camuflada dins les profunditats de un moble vell.
Uns macarrons destenyits , un pedaç moll dins un safareig.
Només et deman , un petit favor , jo el pedaç i la pols et demanam pau. Que un colom blanc em protegesqui de les teves mans dures , dels teus cants grisos , dels teus gests grotescs, quan et deman que vull sortir.
Sortir , veure món , saber que hi ha dins les grans ciutats , els carrers eixuts i els vestiments elegants . Saber contar comptes als infants , i a estar envoltada de al.lots feliços. Poder sortir , guanyar or i perles boniques . Serà que la llum es màgica , i la foscor infinita
No vull descansar , ser humiliada. Vull gaudir grans barrets exagerats i de tots colors , saber apreciar els jardins més bells de la regió. No vull caminar descalça al dolor. No vull ser dominada com un objecte . No , les coses han cambiat .
Ara no em tocaràs , ni m'empresonaràs amb els teus braços plens de sang
No , ja no ho pots fer , jo som més forta , i tu ets el dèbil
Miquel Mas Fiol

1 comentari:

  1. ensangonats és la paraula en català, ensangrentats ve del castella sangre.

    ResponElimina