Miquel Mas Fiol
diumenge, 29 d’abril del 2012
Descansa en el cielo de las máquinas felices
Definitivamente has muerto .... Adiós Olympus E-520, tú has estado allí siempreque te he necesitado. Desde un primer momento que te vi, ya me enamoré perdidamente de ti ... en aquel viaje recuerdas? Tú y yo, volando por los increíbles parajes de Medina del Campo. Más tarde, un 20 de mayo de 2010 recibí la fabulosa noticia de que serías mía! Que podría usarte cuando quisiera, que los dos juntos podríamos hacer magia de nuevo. Y desde aquel 20 de mayo de 2010, mi vida cambió ... Vi un nuevo mundo junto a ti, y fuiste la iniciadora de una nueva vida social para MMF. Gracias a ti, entré por la puerta grande en el mundo de la fotografía y ahora no quiero salir. Tú has sido mi herramienta de aprendizaje, la que me ha hecho avanzar cada día más.Gracias a ti he ganado concursos, gracias a ti, he podido conocer gente increíble, y ser conocido por gente aún más increíble, y, también he podido viajar e inmortalizar los momentos más impresionantes de cada lugar. Siempre dándole aquella chispa de magia, que siempre le dabas. Y ahora, por tu edad, por mi poca delicadeza a la hora de llevarte a la playa, y por muchísimas cosasmás te vas, casi dos años después de tu llegada ... Olympus, tú has mercadov estos dos años con tanta fuerza que, no sabré cómo agradecértelo ... Ahora tan solo quedará el recuerdo, y el día menos pensado, después de 10 años, posiblemente vuelva a ti, buscando hojas dentro de un mueble antiguo, y cuando te vea, mis ojos llorarán de una ilusión que fue mía. Que te vaya muy bien el viajeal cielo de las máquinas de fotos felices. Tú serás mía para siempre ...
dimecres, 11 d’abril del 2012
Roselles , amigues i un nin ''massa feliç''
Bones gente!!!! Primerament! Bones vacances i festes per a tothom! Jo estic bé , aquí a casa , tencat a l'ordinador , meditant , pensant amb l'univers els astres i el cosme , i escoltant música. Disfrutant del plaer de NO FER RES.
L'altre dia , després de un dinar familiar (que va acabar ben divertit) vaig quedar amb les meves amigues AINA MESQUIDA , MARIA CATALINA MIRALLES i LAURA ARIAS , per fer fotos al camp , i així ho vàrem fer. Els anyorava tant! Per sort , vàrem tenir un horabaixa encantador , amb moltes rialles i amb unes fotos precioses! Aquí les teniu! Disfrutau-les!
Aina Mesquida
Amigues
Maria Catalina Miralles
Laura Arias
En fin! Aquí les teniu! Guapes que són! Bé reis , d'aquí poc més notícies , més ideas i sobretot més MÀGIA!
Un Apú a tots!
MMF
dimarts, 10 d’abril del 2012
Dosis de TÍAS BUENAS
Bueno nins , que últimamente entre vacaciones estudios etc no he tenido tiempo para colgar nada interesante , pero eso si , en vacaciones que no falten una buena dosis de fotos!
Hace ya unas semanas estuve con dos cielitos llamados MARTA BARRIOS y MARIA VIDAL , haciendo cuatro locuras , tomando cafés y por supuesto haciendo muchísimas fotos. Aquí os las dejo :D
Maria Vidal
Marta Barrios
Como veis , belleza no les falta a estas dos!
Hasta la próxima!
MMF
diumenge, 1 d’abril del 2012
Cap de setmana amb na MARINA SALAS
Els amics durant tota la vida es poden contar amb els dits d'una mà. I per sort , tu ets un d'ells
Bé nins com anam? Jo estic beníssim , refugiant-me entre arena , sol , llibres , viatges i molta , moltíssima màgia
Bé nins com anam? Jo estic beníssim , refugiant-me entre arena , sol , llibres , viatges i molta , moltíssima màgia
Aquest cap de setmana , he de dir que sí , que ha estat ben radó amb la meva estimadíssima amiga Marina Salas. No me n'he pogut desfarrar d'ella , és una carbona caborníssima , però per sort està allà i segueix allà i seguriá allà per sempre. El disabte , la vaig anar a cercar de teatre ( si , ella també és actriu com jo) i férem un voltí per Palma , com sempre ella aturant-se a cada tenda de maquillatge i roba que veu ( és una compradora compulsiva). Després , vàrem anar a dinar a ca la seva padrina. Pe`ro el que no sabia jo (ni na Marina) era que es celebrava l'aniversari de la seva padrina. Però bé , jo com sempre tan familiar , vaig conèixer als membres de la família de na Marina que em faltaven. La seva padrina , que havia bagut més de la conta , i dos amigues seves em varen demanar per el viatge de la meva padrina a Singapur , i jo vaig començar a contar-lis i... no sé com ho vaig fer que , tot el que deia reien! Una d'elles em va dir que anigués a fer monòlegs per IB3... Jo crec que l'alcohol a la tercera edat els supera! jajajaja. Després més tard! Na Salas i jo forem a l'assaig de'l grup de teatre Fora Nirvis. Practicant la nova obra , com sempr em vaig adonar de l'afortunat que sóc tenguent a gent com ells , que em fan la vida tan plena. Més tard , després de un assaig molt cantarí , arribàrem a ca meva i vàrem fer l'apagament de llums anual durant una hora ( No sé que li va pegar a ma mare per fer això , perquè en realidad ella mai ha estat ecologiste però bé) i vàrem estar durant una hora tancats al cotxe xerrant del futur , el present el passat i escoltant cançons tan guapes com la que teniu aquí dalt. Més tard , quan vàrem encendre les llums vam estar a l'ordinador tot el temps , fent videconferències amb na Raquel Velasco ( pardalades majoritàriament ) i escoltant I Won't Give Uup de'n Jason Mraz (aquest cap de setmana la hem cantat tot el temps) I per la nit , quan els meus pares esteien a un restaurant , a les 12 del vespre es van apagar els llums. La Marina va haver de dormir amb jo perquè tenia por , i jo com que sóc tan bromista , l'asustava de cada pic més.
Després , aquest matí , hem anat a fer un voltí per la platja amb un grup un tant curiós.''Los Biquers de Mayoris'' y amb n'Ainhoa i na Delfina , i perfavor! M'ho he passat tan bé! Ja en tenia ganes de un poquet de platja i bona companyia.
¡No se come delante del hambriento No se come delante del hambriento!
Més tard , hem anat a ca na Raquel a fer-li un poc de companyia , i com sempre , hem anat a mirar la mar i ens ha convidat a un geladet.... Esque aquesta Rachi! És un sol!
Chicolatti Stratchatella & Frutas del bosque
Com veus Marina , ha estat un cap de setmana rodó amb tu , i per demostrar-ho tenc una prova... ESTIC REBANTAT , però encara així em queden moltíssimes ganes de tornar a riure.
Saps que sempre estarem junts no? Ho has de saber , perquè com tu i jo sabem , els amics en la vida es poden contar amb els dits de les mans. I jo , ara mateix sé que , en tenc un , i aquest un ets tu
Vals un món i més
MMF
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Arxiu del blog
-
►
2014
(1)
- ► de desembre (1)
-
►
2013
(16)
- ► de novembre (1)
- ► de setembre (1)
-
▼
2012
(38)
- ► de desembre (3)
- ► de setembre (1)