Els amics durant tota la vida es poden contar amb els dits d'una mà. I per sort , tu ets un d'ells
Bé nins com anam? Jo estic beníssim , refugiant-me entre arena , sol , llibres , viatges i molta , moltíssima màgia
Aquest cap de setmana , he de dir que sí , que ha estat ben radó amb la meva estimadíssima amiga Marina Salas. No me n'he pogut desfarrar d'ella , és una carbona caborníssima , però per sort està allà i segueix allà i seguriá allà per sempre. El disabte , la vaig anar a cercar de teatre ( si , ella també és actriu com jo) i férem un voltí per Palma , com sempre ella aturant-se a cada tenda de maquillatge i roba que veu ( és una compradora compulsiva). Després , vàrem anar a dinar a ca la seva padrina. Pe`ro el que no sabia jo (ni na Marina) era que es celebrava l'aniversari de la seva padrina. Però bé , jo com sempre tan familiar , vaig conèixer als membres de la família de na Marina que em faltaven. La seva padrina , que havia bagut més de la conta , i dos amigues seves em varen demanar per el viatge de la meva padrina a Singapur , i jo vaig començar a contar-lis i... no sé com ho vaig fer que , tot el que deia reien! Una d'elles em va dir que anigués a fer monòlegs per IB3... Jo crec que l'alcohol a la tercera edat els supera! jajajaja. Després més tard! Na Salas i jo forem a l'assaig de'l grup de teatre Fora Nirvis. Practicant la nova obra , com sempr em vaig adonar de l'afortunat que sóc tenguent a gent com ells , que em fan la vida tan plena. Més tard , després de un assaig molt cantarí , arribàrem a ca meva i vàrem fer l'apagament de llums anual durant una hora ( No sé que li va pegar a ma mare per fer això , perquè en realidad ella mai ha estat ecologiste però bé) i vàrem estar durant una hora tancats al cotxe xerrant del futur , el present el passat i escoltant cançons tan guapes com la que teniu aquí dalt. Més tard , quan vàrem encendre les llums vam estar a l'ordinador tot el temps , fent videconferències amb na Raquel Velasco ( pardalades majoritàriament ) i escoltant I Won't Give Uup de'n Jason Mraz (aquest cap de setmana la hem cantat tot el temps) I per la nit , quan els meus pares esteien a un restaurant , a les 12 del vespre es van apagar els llums. La Marina va haver de dormir amb jo perquè tenia por , i jo com que sóc tan bromista , l'asustava de cada pic més.
Després , aquest matí , hem anat a fer un voltí per la platja amb un grup un tant curiós.''Los Biquers de Mayoris'' y amb n'Ainhoa i na Delfina , i perfavor! M'ho he passat tan bé! Ja en tenia ganes de un poquet de platja i bona companyia.
¡No se come delante del hambriento No se come delante del hambriento!
Més tard , hem anat a ca na Raquel a fer-li un poc de companyia , i com sempre , hem anat a mirar la mar i ens ha convidat a un geladet.... Esque aquesta Rachi! És un sol!
.jpg)
.jpg)
Chicolatti Stratchatella & Frutas del bosque
Com veus Marina , ha estat un cap de setmana rodó amb tu , i per demostrar-ho tenc una prova... ESTIC REBANTAT , però encara així em queden moltíssimes ganes de tornar a riure.
Saps que sempre estarem junts no? Ho has de saber , perquè com tu i jo sabem , els amics en la vida es poden contar amb els dits de les mans. I jo , ara mateix sé que , en tenc un , i aquest un ets tu
Vals un món i més
MMF
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada