diumenge, 26 de febrer de 2012

¡16 anyets Marina Salas!

Na Marina , sempre havia estat una al.lota molt lliure. Desde ben petita , li agradava sortir a jugar per la gespa , disfraçar-se de princesa i muntar damunt un cavall. Li agradava dibuixar , no tenia por a il.lustrar un monstre marí que ballava hula-ho , ni a dibuixar un conte de fades amb finals feliços. Na Marina solia estar envoltada de moltíssima gent , l'admirava , era la més popular de la classe tothom l'aclamava , l'admiraven per tot el que feia , tant els professors com els alumnes com els seus pares. Acostumava a vestir amb el xandall de l'escola , els seus pels castanys recollits amb una trunyella feta per la seva mare , o a vagades , portava un turbant lila. Tenia 6 anys quan vaig arribar a l'escola. Tot era tan nou per jo. No sabia el que m'esperava , anava directa a l'aventura , però em donava igual , ja que era molt molt petit per sentir nerviosisme en aquells moments. Ens van presentar a la nostre futura classe amb dissimulació , i quan mirava a tot arreu , no podia deixar de fixar-me amb aquella nineta de cabells marrons i cara redoneta. Era alta , com jo i tenia pinta d'estudiosa! Com jo en aquells moments. Vaig notar com , el primer dia em somreia desde lluny , i desde aquell moment vaig saber que m'havia enamorat. Desde aquell primer dia de clase ja sabia que , aquella nineta de cara rodona i cabells castanys , m'enamoraria per molt molt molt de temps. Desde aquell dia però , ja en fa més de 9 anys. Ara , aquella nineta anomenada Marina i jo em anat cresquent. A poc a poc , vàrem anar conjugant les nostres vides , es va apuntar a les mateixes coses que jo , vam anar travant nusos entre nosaltres , vàrem sortir a tercer de primària ( encara que ella no ho vulgui recordar jajaja) vàrem viure moltíssimes aventures a cinquè i sisè , fins que , na Marina i jo vàrem arribar a aquella etapa anomenada ADOLESCÈNCIA. No estaiem convençuts de que era la ADOLESCÈNCIA en aquells moments , però els dos vam saber que havia arribat quan , les nostres hormones accelerades s'iniciaven cap a l'amor , l'ambició , les enemistads. En resum , una olla de sentiments viscerals ens donaren la benvinguda a la nostra adolescència estimada , que ens esperava amb impaciència. Però encara així , na Marina Salas i jo , mai ens vàrem separar. Va venir la gran depressió , i ella i jo , colze a colze l'afrontàrem junts , i seguírem endavant , nedant en aquest mar d'històries impròpies de gent normal i corrent. En un obrir i tancar d'ulls arribàrem a tercer! Ella , fou una de les primeres en conèixer-me millor. Se notava que estàvem fets l'un per l'altre , ens ajudàvem quan la situació ho requeria , ens defensàvem en els moments més oportuns perquè en realitat és això el que fan els grans MILLORS AMICS. Ara , la cursa de l'ADOLESCÈNCIA està acabant , no hi ha guanyadors ni perdedors , tansols corredors cansats , però amb ànsies de començar una nova vida. Aquests som na Salas i jo , que seguim estimant-mos com el primer dia davant els mals moments i els bons , per moltes roques que hi hagi pel camí. Avui  na Marina Salas compleix ni més ni manco que 16 anys. Marina , tu saps les moltíssimes coses que podrem fer amb 16 anys? Els llocs on podrem sortir , la gent que podem conèixer , podem fer EL QUE VOLGUEM!. Som invencibles recordes? SOLO SE VIVE UNA VEZ! Estem en la PUTA FLOR DE LA VIDA ÒSTIA i em de seguir endavant i estar contents de tenir-nos l'un amb l'altre! Jo , quan estic trist pens: Sort que tenc a na Marina , i  ,diguent això , se'm passen tots els mals , perquè , recordes aquell poema de català? L'amor es una rosa que se'n va amb el vent , però l'amistat? L'amistat mai se'n va! Està allà , per ser la teva petita farmaciola que et cura de les ferides més profundes. Recorda-ho sempre. Jo En MMF et pens curar cada puta ferida del teu cos entesos? Marina Salas i Miquel Mas Fiol SEMPRE entesos. Perquè vui que segueixis cridant-me eprque t'has romput una ungla , o perquè neva. Vui seguir fent tot això amb tu. Perquè tot el que toques es torna ESPECIAL.
Avui , et regalaré dos preciosos peixes Nick i Maka. Cuide'ls. Ells són el símbol de la nostra amistat , ells han estat triats entre un gran nombre de peixos per estar juntets per SEMPRE.
Som especials recorda-ho. T'estim Marina Salas , molts d'anys i que en facis moltíssims més i si és possible al meu costat
T'estim

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada